El desig de ser pare

Adopcions: alternativa de futur

El Departament de Benestar social i Família de la Generalitat de Catalunya, defineix una adopció com aquell procés legal, psicològic i social d'integració plena i definitiva d'un infant en el si d'una família en la qual no ha nascut. Es tracta d'una mesura de protecció a la infància que proporciona una relació paterna filial amb els mateixos efectes legals que la paternitat biològica, alhora que desapareixen els vincles jurídics amb la família d'origen, sempre en interès de l'infant.

 

Un cop tenim la definició de què és ben bé una adopció, ja podem anar indagant més sobre el tema, i sobretot quins aspectes són els més importants a l’hora d’adoptar un infant a Catalunya tenint en compte allò que diu el Departament de Benestar social i família.

 

En primer lloc, és necessari saber que està permès adoptar a patir dels vint-i-cinc anys sempre i quan el menor tingui catorze anys menys que el seu futur pare. Només hi ha una excepció la qual es produeix quan ens trobem davant d’una parella ja formada i vivint junts en un ambient estable. En aquest cas, només és necessari que un dels dos integrants de la parella tingui l’edat de vint-i-cinc anys. A més a l’hora d’una adopció es pot adoptar tant a infants de Catalunya, com infants internacionals. D’aquesta manera s’estableixen una sèrie de característiques i aspectes que són diferents en cada cas.

En el cas d’adoptar un infant nascut a Catalunya, cal tenir en compte que el procés jurídic pot comportar algunes visites de la família biològica a l’infant així com un acolliment preadoptiu el qual es produeix prèviament a l’adopció. Aquest acolliment es du a terme quan l’infant no pot reintegrar-se a la seva família d’origen o també pot ser possible perquè la família biològica així ho demana a l’entitat pública indicada.

Els nens donats en adopció aquí a Catalunya solen tenir característiques comunes entre ells. Actualment, el més comú és que siguin infants sans però amb antecedents familiars de trastorns en la salut mental o també que siguin criatures amb malalties cròniques o retards lleus del desenvolupament que poden requerir necessitats especials.

El temps del procés d’acceptació variarà depenent del nombre de famílies demandants i també serà necessari tenir un certificat d’idoneïtat per part de la família adoptant. Un cop tramitada l’acceptació, l’Institut Català d’Acolliments i de l’Adopció (ICAA) aporta la informació rellevant de l’infant a la família adoptiva i seguidament comencen els contactes pares-fill per tal d’anar integrant l’infant en l’entorn familiar.

En el cas d’una adopció internacional, encara que s’han de tenir en compte els aspectes mencionats en l’anterior apartat, també cal destacar altres particularitats. Per exemple, al tractar-se d’un infant el qual es troba en un altre país, és necessari que els pares adoptius, escullin el país del qual volen que provingui el seu futur fill. A l’hora d’escollir el país d’origen s’ha de tenir en compte les normes i lleis que estan establertes allà, ja que poden variar de les d’Espanya.

Per l’adopció internacional és necessari emplenar una sol·licitud d’adopció i entregar-la a l’ICAA el qual s’encarregarà d’explicar tot el procés detalladament. Un cop s’hagin enviat les sol·licituds, en els casos internacionals, gairebé tot el tràmit de l’adopció depèn del país d’origen de l’infant, ja que és des d’allà on controlen el temps d’espera, i l’assignació de l’infant.

Per tant, com a conclusió d’aquesta entrada, podem observar que el fet de no poder tenir fills no és pas un inconvenient per poder crear una família. L’adopció és una alternativa molt gran per aquelles persones que tinguin el desig de ser pare o mare d’un infant i que per diverses causes o situacions s’han vist obligats a renunciar a poder tenir un fill biològic.