Violència de gènere: un tema tabú?

Si estàs patint maltractament, truca!

Malgrat totes les campanyes que s’han dut a terme tant en l'àmbit estatal com autonòmic, encara hi ha moltes dones que viuen coaccionades per la por de la seva parella i segueixen sense denunciar la seva situació a les autoritats.

Mirant les estadístiques actualitzades el dia quinze de setembre del 2015 per la Generalitat de Catalunya i en concret per l’Institut Català de les dones observem que la majoria de trucades denunciant algun tipus de violència provenen del sector femení, ja que d’un total de 7643 trucades rebudes, 7142 són trucades per part d’una dona.

La violència de gènere pot presentar diverses formes entre les quals destaca la violència física i la psíquica, encara que aquesta última està molt per sobre de la violència física. Per una altra banda, els grups que es veuen més afectats a l’hora de patir aquests maltractaments són les dones que pertanyen al grup d’edat entre els trenta i els cinquanta anys.

Pel que fa les víctimes mortals per violència de gènere, a Catalunya al llarg del que portem d’any hi ha hagut 6 casos. Tot i això, la dada més sorprenent és que cap d’aquests sis casos havia presentat cap queixa ni denúncia de maltractament per part de la seva parella. Així doncs, des d’aquí exposo la importància de denunciar un maltractament en cas de sofrir-lo, ja que d’aquesta manera les autoritats podran actuar per tal de solucionar la situació.

A continuació us adjunto el telèfon d'atenció contra la violència masclista el qual està obert les vint-i-quatre hores del dia: 900 900 120

En l'àmbit estatal també es pot trucar a 016 i en cas de no tenir a mà aquests dos números sempre es pot trucar al servei d'emergències: 012

Teràpia assistida amb animals

Sempre s’ha dit que el gos és el millor amic de l’home, en aquest cas no només és un amic sinó que també es converteix en un rehabilitador i acompanyant molt bo per totes aquelles persones (infants discapacitats o gent de la tercera edat) o col·lectius que necessiten una atenció especial.

Ens trobem en el mateix tema quan parlem de cavalls o dofins. Es tracta de teràpies assistides amb aquests animals. Així doncs, quins són els beneficis que aporten aquests tractaments a les persones que tenen més dificultats?

Les teràpies assistides per animals ajuden a molts infants a obrir-se més socialment. Així doncs, per exemple, la calor que desprenen tant el cavall com el gos actua com a relaxant muscular, fent que la tensió acumulada per la persona afectada es redueixi i noti una sensació de calma. Per una altra part els infants veuen aquest tractament, no com una teràpia que el pot ajudar tant en l'àmbit físic com psíquic sinó que s’ho prenen més aviat com un joc. Com a conseqüència els infants poden anar més contents i feliços a una teràpia com aquesta la qual millora molt el seu estat d’ànim, i deixar de banda els hospitals o llocs on se solen fer els exercicis per millorar les seves condicions.

Així doncs, se sap que aquelles persones afectades tan físicament com psíquicament tenen més problemes a l’hora d’integrar-se socialment i més riscos de patir una exclusió social, ja que els hi pot costar més temps realitzar una tasca molt simple. D’aquesta manera, les teràpies assistides amb animals ajuden a millorar les habilitats físiques de la persona i també poden suposar una gran oportunitat per tots aquells afectats a l’hora de relacionar-se socialment perquè a través de l’animal que pot expressar els seus estats d’ànim, poden expressar els seus propis sentiments.

Si us interessa el tema, hi ha una associació que es diu Associació d'Acció Social DISCAN en la qual podeu trobar diversos cursos i informació sobre la intervenció assistida amb animals.

A continuació us adjuntaré alguns vídeos en els quals es poden veure diversos exercicis amb els diferents animals.

 

Cuba: teràpia amb dofins per a nens amb autisme

 

Teràpia assistida amb cavalls

El desig de ser pare

Adopcions: alternativa de futur

El Departament de Benestar social i Família de la Generalitat de Catalunya, defineix una adopció com aquell procés legal, psicològic i social d'integració plena i definitiva d'un infant en el si d'una família en la qual no ha nascut. Es tracta d'una mesura de protecció a la infància que proporciona una relació paterna filial amb els mateixos efectes legals que la paternitat biològica, alhora que desapareixen els vincles jurídics amb la família d'origen, sempre en interès de l'infant.

 

Un cop tenim la definició de què és ben bé una adopció, ja podem anar indagant més sobre el tema, i sobretot quins aspectes són els més importants a l’hora d’adoptar un infant a Catalunya tenint en compte allò que diu el Departament de Benestar social i família.

 

En primer lloc, és necessari saber que està permès adoptar a patir dels vint-i-cinc anys sempre i quan el menor tingui catorze anys menys que el seu futur pare. Només hi ha una excepció la qual es produeix quan ens trobem davant d’una parella ja formada i vivint junts en un ambient estable. En aquest cas, només és necessari que un dels dos integrants de la parella tingui l’edat de vint-i-cinc anys. A més a l’hora d’una adopció es pot adoptar tant a infants de Catalunya, com infants internacionals. D’aquesta manera s’estableixen una sèrie de característiques i aspectes que són diferents en cada cas.

En el cas d’adoptar un infant nascut a Catalunya, cal tenir en compte que el procés jurídic pot comportar algunes visites de la família biològica a l’infant així com un acolliment preadoptiu el qual es produeix prèviament a l’adopció. Aquest acolliment es du a terme quan l’infant no pot reintegrar-se a la seva família d’origen o també pot ser possible perquè la família biològica així ho demana a l’entitat pública indicada.

Els nens donats en adopció aquí a Catalunya solen tenir característiques comunes entre ells. Actualment, el més comú és que siguin infants sans però amb antecedents familiars de trastorns en la salut mental o també que siguin criatures amb malalties cròniques o retards lleus del desenvolupament que poden requerir necessitats especials.

El temps del procés d’acceptació variarà depenent del nombre de famílies demandants i també serà necessari tenir un certificat d’idoneïtat per part de la família adoptant. Un cop tramitada l’acceptació, l’Institut Català d’Acolliments i de l’Adopció (ICAA) aporta la informació rellevant de l’infant a la família adoptiva i seguidament comencen els contactes pares-fill per tal d’anar integrant l’infant en l’entorn familiar.

En el cas d’una adopció internacional, encara que s’han de tenir en compte els aspectes mencionats en l’anterior apartat, també cal destacar altres particularitats. Per exemple, al tractar-se d’un infant el qual es troba en un altre país, és necessari que els pares adoptius, escullin el país del qual volen que provingui el seu futur fill. A l’hora d’escollir el país d’origen s’ha de tenir en compte les normes i lleis que estan establertes allà, ja que poden variar de les d’Espanya.

Per l’adopció internacional és necessari emplenar una sol·licitud d’adopció i entregar-la a l’ICAA el qual s’encarregarà d’explicar tot el procés detalladament. Un cop s’hagin enviat les sol·licituds, en els casos internacionals, gairebé tot el tràmit de l’adopció depèn del país d’origen de l’infant, ja que és des d’allà on controlen el temps d’espera, i l’assignació de l’infant.

Per tant, com a conclusió d’aquesta entrada, podem observar que el fet de no poder tenir fills no és pas un inconvenient per poder crear una família. L’adopció és una alternativa molt gran per aquelles persones que tinguin el desig de ser pare o mare d’un infant i que per diverses causes o situacions s’han vist obligats a renunciar a poder tenir un fill biològic.

 

Com més grans, menys actius?

PROPOSTES D'ACTIVITATS PER A LA GENT GRAN

Fer-se gran és un dels problemes que més afecta a la societat. En el moment en què la persona s’adona que ja no pot fer les mateixes coses que feia quan tenia 20 anys menys és quan al nostre cap s’inunda de preguntes: perquè no puc caminar amb normalitat? Què li passa al meu cos? Ja no podré reaccionar mai més com abans?

En aquests casos el millor és deixar per respondre aquestes qüestions i plantejar solucions depenent del problema que pugui tenir la persona.

 

Al mateix temps, jo mateixa exposo altres preguntes a fer-se arribats a aquest punt: encara que no pugui fer el que feia de jove, puc fer altres dinàmiques? Si no puc reaccionar tan ràpid com abans, passa alguna cosa per anar més a poc a poc?

Micaela Navarro Garzón, consellera per la Igualtat i Benestar Social d'Andalusia, va exposar l’any 2004 en un document titulat "Mayores siempre activos" una sèrie de propostes per mantenir activa la gent de la tercera edat.

 

En aquest document distingeix sis tipus de dinàmiques d’entre les quals ens centrarem sobretot en dues distincions: Millorar les condicions físiques i millorar les condicions mentals.

En el primer bloc, trobem diverses activitats per tal que les persones grans puguin reduir o minorar el seu deteriorament físic. Aquesta sèrie d’exercicis estan enfocats en totes les parts físiques del cos, des d’exercicis per millorar la respiració fins a dinàmiques per poder caminar amb més facilitat, passant també per treballar totes aquelles parts del cos de la persona: mans, cames, espatlla, cap, coll...

En concret, de les activitats per millorar les condicions físiques, que s’han exposat en el citat document m’ha cridat l’atenció una en concret que és diu síl·labes rítmiques.

La dinàmica consisteix en assignar un moviment a cada síl·laba la qual conté una vocal. Per exemple:

AS- Aixecar el braç dret
ES- Fer una palmada
IS- Estirar els braços i rotar les mans
OS- Tocar-se el front
US- Fer rotacions cap-coll

D’aquesta manera podem millorar la coordinació dels moviments i el coneixement corporal de cada persona, alhora que afavorim la seva escolta i l’atenció pertinent.

Passant ja a l'altre bloc d'activitats a destacar, crec que és tan important treballar la part física de la persona, com la mental, ja que d’ella depèn gran part de la vida quotidiana. En molts casos, tant en la persona afectada com a les persones del seu entorn, afecta més el deteriorament mental que el físic, ja que amb els anys es va perdent la capacitat de recordar, memoritzar... Per això també existeixen exercicis indicats per poder si més no afavorir l’activitat de la memòria.

Per exemple, un joc de nens, que ben segur tothom hi haurà jugat algun cop a la seva vida, es pot convertir en una activitat molt útil per a la gent gran. Consisteix a tapar els ulls a la persona i posar-li davant un objecte el qual haurà d’identificar només pel tacte. Aquest exercici tan senzill ajuda a mantenir la concentració, fomentar el reconeixement d’un objecte a través d’un sentit i agilitzar la ment perquè pugui recordar de quin objecte es tracte, entre altres beneficis. La mateixa dinàmica la podem utilitzar amb el sentit de l’olfacte, distribuint diverses olors i fent que la persona identifiqui aquella olor com l'olor d'una cosa en concret.

En conclusió, fer-se gran i acostar-se cada cop més al final de la vida no hauria de ser pas una excusa per deixar de fer allò que t’agrada amb total normalitat. Actualment existeixen moltes residències per a gent de la tercera edat, centres de dia i altres alternatives on hi ha diversos programes d’activitats tant per agilitzar la ment com el cos.